Després d’una setmana d’entrenaments curts i sense qualitat per recuperar-me del “tute” d’entrenaments de la setmana anterior, anava a Sant Joan de les Abadesses amb la idea de no forçar tant com a duatlons prévies i fer una cursa una mica progressiva (darrerament feia la darrera transició absolutament buit).
A les 12:45h quedem al Candido en Carles, Natàlia, Anabel, Xavi, Núria i jo. Tant en Carles com l’Anabel estrenen bicicletes, unes màquines guapíssimes: l’Anabel porta una Orbea blanca amb el logo i detalls en color lila (deixant-nos clar que es una bici per noia) mentre en Carles porta la seva supercompra a UK, una Quintana Roo negra mate de pura raça triatlera amb el manillar i manetes canviades (però pedals amb calapeus... puffff!!!)
Passeig en cotxe de més de dues hores i jo pixant-me desde Terrassa... Crec que mai he tingut tantes ganes de pixar com diumenge. Penso un parell de vegades en parar però em vaig dient a mi mateix: - Aguanta, que ja falta poc - i així van passant els quilómetres. Porto Iron Maiden a tope però no m’atreveixo a cantar no sigui que se m’escapi el pixum.
Per fi arribem al poble i, tan bon punt localitzem la zona de la cursa, veig un casal d’avis. Ja no puc més, deixo el cotxe en un gual i corro mig ajupit cap al casal demanant amb desesperació si puc fer servir el servei. Per sort em diu que si (si em diu que no, li pixo a la barra del bar) i faig el que probablement serà la pixada més llarga de la meva vida.
Sóc un home nou, torno a caminar dret i donant les gràcies a la mestressa surto al carrer amb un somriure a la cara.
Aparco, trec la bici, la bossa amb el material i vaig a boxes.
Deixo tot preparadet, fem una mica d’escalfament i cap a la sortida.
La temperatura és bona i sembla que aguantarà sense ploure. Bona sort Xavi, bona sort Carles i bona sort Anabel.... PAM!
Agafem una petita pista de terra i seguidament una carretera que ens durà al cono de gir. En total són prop de 2,5 km de pujada amb algunes zones més planeres que permeten recuperar l’alè però, en general, es pot considerar aquesta primera part dura degut al pendent. Un cop arribem al cono, venen 2,5km de baixada on s’agafa molt bona velocitat. Sense anar collat el gps marcava sobre els 3'10'' - 3’15’’.
Després de la bici caldrà tornar a fer 2,5 km corrents per la mateixa carretera així que tinc clar que s’ha de reservar forces per fer la pujada o es pot passar moooolt malament.
Entrada a boxes, casc al cap, sabatilles out i cap a fora! Pujo a la bici d’un salt i em posso a pedalar de seguida. Penso que realment estic millorant molt la transició respecte als desastres que feia abans. Vaig compaginant les pedalades amb possar els peus a dintre i cordar-me les sabatilles.
De seguida me n’adono que no estic dintre de cap grup bó, som 3 i ja veig que el ritme és massa lent. Em posso devant a tirar però quan porto una estona ja vaig cansat i demano relleus.
La velocitat que portem és bastant lenta i decideixo no matar-me tirant i esperar que arribi algún grup més fort.
Ens agafa un grupet de 4 ó 5 més amb els que farem el que queda de pujada. La velocitat no és massa forta però, honestament, tampoc faig relleus per ajudar i em mantinc amagat al mig del grup. Arribem al cono, girem 180º i prenem el camí de tornada que serà, majoritàriament, de baixada.
Veiem que portem un grup enorme a prop i veig que el Carles està al grup així que han hagut de pujar més forts que nosaltres.
Sembla que el nostre grup s’activa amb la baixada i hi ha més gent que passa a fer relleus, la velocitat s’incrementa i fem una bona baixada. Jo també entro als relleus però em queda un mal sabor de boca de no haver aportat més. Em faig la promesa que la propera cursa no m’amagaré tant i estaré més actiu tot i que arrisqui amb despenjar-me.
J’arribem a boxes, em descordo les sabatilles, trec els peus i baixada de la bici perfecte!! Corrents arribo a la zona de bicis. Tinc un petit despiste amb l’ubicació de la meva bici que no em roba massa segons, fora casc i sabatilles enfundades.... ready to go!!
Surto ràpid i noto que vaig bé de forces, la bici no m’ha desgastat gaire així que podré fer un bon parcial de córrer. Avanço a alguns corredors durant la pujada però la benzina es va acavant... ai, ai, ai!! Les passes són cada cop més curtes i desitjo arribar al cono ho abans possible.
Ah!! Allà el veig - aguanta, machote que ja està!! -
Ja giro, uffff!! Baixadeta bona per càrregar bateries i la velocitat torna a ser bona. Vaig escoltant un bufec per darrere d’algú que es va apropant i em concentro en mantenir la velocitat per evitar que m’agafi. Va!! Ja falten 200 metres, pujo una mica la velocitat tot i que vaig collat. Un parell de girs i ja estarem a meta..... SIIII !! Una altre a la butxaca.
Paro el crono: 1h00’22’’... No està gens malament, les sensacions han estat millor que les d’altres duatlons i noto que no estic totalment buit.
Una mica més tard arriba en Carles qui se les ha vist amb la pujada, un xic després arriba en Xavi qui substituia al Paco que no ha pogut venir al darrer moment i l’Anabel que ja està enganxada a aixó de les curses i ho està fent collonut.
Mirant les classificacions, he fet el 54 amb una cursa progressiva (que era l’objectiu), el parcial de bici un pel lent pel meu gust però un tercer parcial bastant bó.
Ademés, hem puntuat com equip. Tot i que estarà una mica complicat, seguirem lluitant per veure si podem pujar a primera aquest any.
