Triatló de Gavà - 23 de Maig del 2009

Una altre gran jornada triatlética la que vaig gaudir a Gavà després d’una setmana amb no gaire bones sensacions durant els entrenaments.

El gran avantatge d’aquesta triatló és el fet que tingués lloc el dissabte al matí ja que, d’aquesta forma, no dona la sensació que s’hagi hipotecat tot el cap de setmana per la família.

Del Terrassa anavem una bona colla: en Carles, qui havia estat escalfant una mica l’ambient durant la setmana, la Patricia, Jaime, Pere, Albert Duran, Jordi Romero, Ferran, Xavi Santiago i Albert Acuña; aquests darrers s’estrenaven de forma fantàstica en el triatló.

Degut a que l'endemà tindria lloc la Half-Challenge i que aquesta cursa no puntuava pel circuit Català, molts dels triatletas de primera linea no hi van assistir-hi prenent la prova un caire més popular.

Com a claca van venir en Manu, qui s’estrenarà la propera setmana a Mataró i va poder pendre nota dels rituals a boxes i transicions; i la Pilar, una noia altíssima, guapíssima i moreníssima que acompanyava a en..... no ho endevineu?? Doncs en Carles, qui si no?

Ja amb els neoprens ens dirigim a la platja per tastar l’aigüeta. Està una mica moguda i hi ha corrents cap a l’esquerra així que caldrà anar al lloro amb l’orientació. La temperatura no es molt baixa i, de fet, hi ha força triatletes sense neopré..... bufffff!!! Jo passo!!

Prenem la sortida i els primers metres els hem de fer a salts degut als bancs de sorra que hi ha durant uns 30 ó 40 metres. El primer troç se’m fa una mica dur ja que l’onatge dificulta l’avanç lleugerament.
Estem prou dispersos però, de tant en tant, algú se’m puja per sobre fent que m’empassi una bocanada d’aigua salada, mmmmm... això curteix!!
Haig d’anar corretgint continuament i veig que molta gent està fent més metres dels necessaris degut al corrent.

Vaig agafant el ritme a mida que avança el parcial i tracto de fer les braçades amb el millor estil possible. Ja a la segona boia agafo estel·la per descansar una mica i arribem a la platja sense incidències.

L’arribada a boxes es prou llarga com per anar amb calma treient-se el neopré però jo començo de seguida per la dificultat que tinc en trobar la cinta (és massa curta per un problema amb la cremallera.... però el neopré és una passada, el millor que mai m’he possat, eh Jordi Casas??)

Apa-li, ja tinc el neropré a la cintura i avanço corrents pel passadís. Ja estic quassi bé al final i no veig la bici - Jo diria que no estava tan lluny - torno enrera mirant el terra i buscant la meva tovallola verda de referència però hi ha més d’una isegueixo sense trobar-la. Un parell de voltes més i res, m’he despistat mirant els numeros de les bicis sense veure que els números que veig són els de les bicis situades a l’altre cantó de la barra... Aaaaaaargggggggggggg!!! Meeeeeeeeeeeerda!!!
Per fi arribo a la meva bici (que si estava cap a dintre) renegant pel temps que he perdut. Un altre errada de la que aprendre.

Veig que en Ferran ha arribat al meu costat i ens mirem de reull... aquí no hi ha pietat no entre companys d’equip, jejeje.

Temps natació: 12’08’’ i parcial 40

Surto de boxes, salto sobre la bici i pedalo fort per veure si aconsegueixo trobar un bon grup amb qui progressar.

De seguida arriba la clau de la meva cursa, un tal Lucas Chirico, un Argentí del CN Prat i una béstia sobre la bici al qual li agafo la roda després d’apretar dents i dubtar si el podria seguir. Amb ell ve en Xavier Manel·la i els tres formem un grup al qual intento donar algun relleu però amb prou dificultats els aconsegueixo avançar quan ho vull fer invertint “quassi” totes les meves forces.

Em segueixen demanant relleus i tenim una petita discussió en Xavier i jo mentre intento fer-li entendre que NO PUUUUUC!!!

Ja ens anem apropant a un mono vermell d’algú que, crec, és en Carles. Efectivament en un dels revolts ens creuem i fa una ganyota com dient - Ja està aquí el cabró aquest??- La velocitat és alta i costa aguantar a roda. Passem a en Carles qui s’acopla i durant uns quants quilómetres els 4 ó 5 que som ara seguim progressant liderats pel Lucas.

En un dels moments que em giro veig que tothom s’ha quedat i anem sols l’Argentí i jo.

El tio va com una bala i em demana que li faci algún relleu. Li faig tot i que avisant que el meu ritme no pot ser igual d’alt. Ell em diu que no importa, que estigui tirant una mica per donar-li temps a descansar i deprés segueix ell.

És molt divertit perque cada cop que em poso devant seu em va animant i cridant - Dale loco!! Fabuloso loco!! Un poco más, pibe!! Hasta al cono, allà os paso y podes descansar!!

Així aguanto fins el Km16 quan un dels doblats té la brillant idea d’unir-se al grup i donar un relleu-pal tot just en el petit “repechón” quan jo estava tirant. Això em fa perdre roda i vaig perdent metres.

Per sort, en aquell moment estem doblant a l’Albert Acuña que em veu apurat. Em fa un cop de ma posant-me una roda que em permet descansar uns quants metres, prou per tornar a sortir i caçar al que m’ha fet perdre la roda bona. No em servirà de res perque tampoc no pot seguir un ritme bó i arribo tirant sol fins a boxes.

Temps bici: 33’12’’ i 10è parcial

Bona transició i surto pensant en les horribles sensacions que vaig tenir la setmana passada a Sant Feliu quan vaig començar a córrer.

Noto que no puc portar un alt ritme però la sensació de la setmana passada no hi és i dexo que els metres vagin passant sota els meus peus i que tot es col·loqui al seu lloc.
Estic segur que m’avançarà força gent en aquest parcial i vaig mirant enrera per comprovar la distància que porto als següents. Els perseguidors es van apropant però el seu ritme és semblant al meu i jo vaig reservant una mica per poder-lo pujar quan falti 1 km. Observant la meva ombra veig que l’estil es prou bó i vaig agafant ànims.

El circuit en bucle permet veure als companys del Terrassa que ja han començat a córrer.

Rebo els ànims del Manu i ja només falten 1,5km. Tot just m’ha passat un que venia desde darrera i, a falta de 700 ó 800 metres apreto el pas. Veig que passo a l’Albert Durán i, tot i que intento vocalitzar alguna cosa, no estic segur que em surtís res per la boca.

Avanço novament al que m’ha passat abans i el meu ritme és ara notablement més alt sabent que ja queda poc i encara tinc alguna reserva.

Passo sota l’arc d’arribada indicatiu de final de patiment, recullo la bossa i em sobta la poca gent que ha arribat.

Temps córrer: 20’22’’ i parcial 21.

Finalment he fet 1h05’40’’ i la posició 17!!!

Estic molt content per les sensacions, sobretot sobre la bicicleta aguantant-li la roda a un tio que, després de sortir 2 minuts més tard de l’aigua que els primers, els va aconseguir agafar i va acabar fent la 6ena plaça.

Només dues paraules: DALE LOCO!!