Triatló del Prat - 3 de Maig 2009

Només puc definir la triatló del Prat d’enguany amb dues paraules: Mem-orable; el happy-end al magnífic cap de setmana després dels sis gols que li va “cascar” el Barça al Madrid el dia abans i el bon temps que ens ha acompanyat tot el finde.

Ha estat una de les curses a las que he anat més motivat i tranquil, segurament degut a les bones sensacions que he tingut durant aquestes darreres dues setmanes on s’ha reduit bastant la càrrega d’entrenaments de qualitat.

Contrariament a altres competicions en les que intentava respectar la dieta de carbohidrats els dies previs i no cometre gaire excesos, en aquesta ocasió vaig decidir no respectar les pautes “recomanables” i em vaig anar a veure el Madrid-Barça a un frankfurt ple de gent fumant, em vaig fotre dos frankfurts i dues birres per anar-me a dormir amb una pau interior pròpia d’un Sant.

Al matí següent haviem quedat al Don Candido en Carles, Natàlia, Jordi, Patricia, Jaime, Sandra i jo. Per no perdre el ritme del dia anterior em vaig comprar un bollicao a la benzinera amb l’absoluta seguretat que, tot i no ser el més adient per anar a competir, el producte de la Bimbo m’aniria de collons... com pot ser tan bo el condemnat??

Arribada al Prat i camí de boxes, cua per ensenyar la parafarnalia i avís que no es poden deixar bosses a l’interior.... Vaaaaaale.

Aquesta vegada si que li he fet el tuning definitiu a les meves sabatilles després de les classes magistrals de transicions que ens va donar el nostre mister, en Jordi Elias: La tira de velcro anterior eliminada, els dos velcros posteriors cosits entre ells per convertir-se en un sol velcro, la llengueta arrancada i una tireta cosida a la part anterior per col·locar la goma. La booooomba!!!!

Em vingut a aquesta competició un total de 9 membres del Terrassa: Sergio, Carles, Patricia, Rafa, Carlos, Ferran, Jordi, Jaime i jo. Anem a trotar una miqueta abans de col·locar-nos el neopré per escalfar el cos i, un cop enfundats en material plàstic, anem a tastar l’aigueta. No em puc imaginar fer el sector de natació sense el neopré ja que la sensació de fred als peus és increible. I pensar que el Rafa ho farà només amb banyador... com li caigui sortint de l’aigua pot trobar-se en un compromís.... jejeje

Ens posem tots a la sortida, cridem “Visca el Barça!” i esprint inicial cap a l’aigua. Estic col·locat en mig del mogollon juntament amb el Carlos i en Ferran. Mes endevant s’ha situat en Carles qui farà el millor parcial dels “Terrassencs” que prenem la primera sortida. A la segona sortida (no federats i noies), la Patricia ens passarà la ma per la cara a tots i s’ho farà en 11’52... No way!

Primers metres nedant entre cops i cossos per tots els cantons, jajajaja... a mi em dona per riure amb aquest caos!! Vaig agafant el ritme i ja veig que haig de respirar cada dues braçades el que es una bona senyal ja que significa que no vaig sobrat. El sector de natació transcurreix sense problemes, amb els embuts típics a les boies i sense que ningú retalli metres.

Durant tota l’estona que dura la natació intento agafar l’estela d’algú però sense èxit, unes vegades no aconsegueixo seguir el ritme i d’altres, la majoria, no aconsegueixo seguir en línea recta més de 20 metres.... haig de millorar la meva orientació a l’aigua, sense cap mena de dubtes.

Ja enfilo la darrera recta (diga-li recta, diga-li energia) i veig el fons com avança ràpidament i penso que estic nedant bé ja que encara em puc concentrar en fer la braçada amb força i agafant aigua amb la ma. Darrers metres, em poso de peu i no sé si aniria més ràpid corrent o si seguís nedant... vaya pato!!.

Temps final a l’aigua: 13’06’’. A priori no em sembla massa bó però veient els parcial de la resta de companys ja estic satisfet i sembla que ha caigut algún metrillo de més.

El típic mareig em té bastants metres fent el ball de “san vito” intentant trobar la tira per baixar la cremallera fins que la mà aconsegueix enganxar-la. Procedeixo segons els passos apresos i em baixo el neopré a la cintura mentre visualitzo mentalment la situació de la bici. Arribo sense problemes a la meva àrea, baixo el neopré fins al terra, em col·loco el casc mentre el trepitjo (amb molta cura... per si ho llegeix en Jordi Casas qui molt gentilment m’ha deixat el neopré - desde aquí mil gràcies :) ) i acabo d’ajudar-me amb les mans.

Corro amb la bici al meu cantó i faig una ullada per comprobar que la bici d’en Carles ja no hi és (lógicament). Arribo a la línea d’àrbitres i em pujo a la bici d’un salt encabint el peus dintre de les meves super-sabatilles a la primera i guanyant bastants segons en el procés. Tanco les tires, poso el plat gran (fallo que no el tenia ja col·locat) i a pedalar com un posés.

Durant els primers metres vaig agafant i passant a gent fins que agafo al Robert Mayoral amb qui faig un primer quilómetre fent-li algun relleu inicial (després ja no puc fer res més que intentar anar a roda). Arribem a un grup i, fent una ullada veig un mono vermell del Terrassa. A priori no sé qui és i em sembla que pugui ser en Ferran però de seguida me n’adono que la bici que duu és inconfonible: Quintana Roo de triatló?, negra?.... i aquests bessons? je, je, je: és en Carles, l’objectiu número 1!!! JA, JA, JA, ... No cal oblidar que hi ha xupitos en joc a qui el pugui guanyar (poca broma, eh?)

Tal com arribem al grup, a un ritme superior, ens anem al devant en Mayoral i jo. Ja imagino el que estarà pensant en Carles quan m’ha vist arribar, ji, ji, ji.

Faig alguns relleus els primers quilómetres ja que a la darrera duatló em vaig amagar tota la cursa i em va saber greu. No obstant veig que només en Mayoral i un parell més estem donant la cara, li foto una petita bronca a un dels que estan devant i es nega a tirar. Aleshores decideixo que s’acavat fer el primo ja que m’interessa arribar bé al córrer, em despenjo quatre o cinc posicions després que en el meu darrer relleu m’intentessin fotre un pal i deixar-me (entre ells el Carles... que puta!!!).

Al grup perseguidor amb qui ens anem creuant a les rotondes hi ha tirant el Sergio qui va bé, inclús dona la sensació que ens retallen metres en algunes ocasions. En altres grups ja més desmembrats estàn en Ferran, en Carlos i en Jordi. Malauradament en Jaime no porta el mono del club i és impossible reconeixe’l.

Així passem tot el sector, en un grup que s’ha fet gran i a tibades degudes a l’embranzida d’un parell o tres de valents que ens regalen un parcial molt bó (jo faig el 17 millor registre de la triatló a la bici que, essent un terreny planer, és un resultat acollonant per a mi). Temps de parcial: 32’

Transició ràpida sense incidències però més lenta que en Carles ja que ell ha fet la bici amb sabatilles de running i calapeus. De totes formes, si no hi ha cap problema muscular l’hauria de poder avançar.

Començo a córrer i veig al Carles a escasos 30 metres. Noto que les sensacions són bones i agafo un bon ritme (tot i que no porto el garmin suposo que aniré a 3’40’’-3’45’’). Avanço al Carles i em concentro en mantenir una bona técnica. Em sorprenc a mi mateix ja que en noto fort durant tota la cursa a peu i puc incrementar el pas al darrer quilómetre i mig.

Com és un circuit circular a dues voltes és fàcil veure als companys per prendre referéncies. Es pot veure com el Sergio va rebaixant la distància respecte a en Carles però el temps que li ha tret en Carles no li recuperarà ja en 5 quilómetres. En Ferran té la seva guerra particular en aquest sector i al Carlos se’l veu fantàsticament amb molt bon estil (de fet farà el tercer millor temps de la secció per sota de 4’/km darrera del Jordi Romero qui és un crack en running i jo que he tingut el dia de gràcia). No aconsegueixo reconèixer a en Jaime però veig al Jordi (qui té el millor estil de tots) i va treient els dorsals a la gent que es troba).

Temps parcial còrrer: 17’16’’

Arribada a meta, bé de forces i content d’haver fet la cursa de la meva vida. Posició final: el 27 amb un temps de 1h02’22’’ i el 17è millor parcial en bici i una natació encara amb marge de millora. Super content!!