TRIATLÓ SANT FELIU - 16 de maig del 2009

Fantàstica triatló la de Sant Feliu i amb una organització impecable!

El dia, contrari al que havia passat els darrers anys (segons m’han explicat), ens va premiar amb un sol radiant i una temperatura ideal amb el que no hauriem de patir sobre la bici, ni per fred ni per relliscades.

Així que ens vam pressentar 5 valents a Sant Feliu: Samu, Hermies, Toni, Guillem i jo, tots amb ganes de donar-ho tot pels nostres colors... i els xupitos en joc, je, je, je.

La zona de boxes estava disposada en paral·lel a la carretera del passeig en un sol passadís així que seria fàcil trobar la bicicleta, només calia trobar un punt de referència... anem a veure... mmmmm... Ah! Ja ho tinc! Estic al tercer arbre del passeig, perfecte!

Salutacions a tots els companys: - Us desitjo que us vagi molt bé, però que quedeu darrera meu ;)))). Tothom es capfica en el seu propi ritual: gomes a les sabatilles, disposició del pitrall, et... bé, tothom menys el Samu qui s’ha comprat les sabatilles al Decathlon, els hi ha arrancat les llengüetes i com tampoc té on subjectar les gomes, les deixa al terra.... total, amb quatre pedalades recuperarà qualssevol segon que pugui perdre en la transició.

Mini-escalfament, ens posem els neoprens i cap a la platja. L’aigua no està tan freda com al Prat, de fet es podria nedar sense neopré (Potser si em tornés a tirar a l’aigua avui en desdiria). Possiblement, el fet que estigui protegit tot el tram inicial per dos espigons pot contribuir a aquest fet.

El sector de natació es fa en forma de V invertida tenint la sortida lleugerament desviada a l’esquerra de la boia. Un cop l’assolim haurem de girar a la dreta i arribar a un altre extrem de la platja.

Degut a que el circuit de ciclisme està considerat perillós per les curves durant el descens, la sortida es divideixi en 3, una cada ½ hora. Això és fantàstic a l’hora de fer la natació ja que no serem tanta gent i, suposo , no hi haurà tants cops.

Xerrem breument amb un xicot de Madrid que fa avui el seu bateig en triatló. No puc evitar fer-li un parell de “tiritos” pel futbol i ens situem per prendre la sortida.

Xiulet que indica que tot cristo pot començar a córrer i capficada a l’aigua.

Tal i com deia, no hi ha gaire cops durant l’inici i de seguida quedem ben repartits amb espai entre nosaltres. Vaig treient el cap endavant per evitar els problemes d’orientació del Prat i vaig fent correccions sobre la marxa. Tinc la sensació de portar un bon ritme i vaig prou cómode.

Quan portem uns 300 metres, em dona per mirar el tio que va en paral·lel a la meva esquerra... no és que tingui cap inclinació sexual no-declarada, simplement em fixo que porta un Orca 3.8, igual que el del Guillem, em fixo en el número del casquet i.... collons!!!: el 590??? però si és en Guillem!!!. Això és bona senyal.

A mida que ens anem apropant a la boia veig que, malauradament per ell, es va esvaixant a l’esquerra perdent temps mica en mica i li vaig guanyant uns metres mentre vaig corretgint la meva trajectòria a la dreta.

Gir a la boia sense aglomeracions i enfilem cap a la platja. Em concentro en mantenir la tècnica (la meva, es clar) al màxim mentre tracto d’anar donant més potència a la braçada a mida que ens apropem.

Em col·loco darrera una noia i imagino que es recordarà de tota la meva família mentre li vaig donant cops als peus.

Per fi arribada a platja, em poso dret i, sense agobiar-me amb la idea de treu-re’m el neopré començo a córrer cap a boxes. Ja en el llarg passadís de boxes em trec la part superior i arribo a la bici. Petita errada en la coordinació casc-neopré sense gaire importància i agafo la bici encara una mica grogui de la natació.

Temps natació. 12'44 (parcial 54)

M’enfilo a la bici on indica el jutge i col·loco els peus a les sabatilles de forma digna.

No miro massa cap als voltant per veure si hi ha algú o no i em disposo a pedalar amb el plat gran amb totes les meves forces fins que comença la pujada que posa tot al seu lloc.... Baixo el plat i agafo un bon ritme d’ascens al temps que vaig passant força gent.

Fent la pujada se m’acopla un del Prat amb qui faré tot el recorregut. Em dona algún relleu quan es possa la carretera plana però en el moment que fa pujada, màgicament, estic devant un altre cop.

La carretera de descens cap al cono de gir es possa realment complicada, semblant al descens d’estenalles i tiro dels meus dies de fer corves en moto per gaudir fent unes “plegades”.

Veig a l’Hermies que està situat a les posicions capdevanteres, mare del senyor!!! Va com les motos!!!.

Arribo al cono de gir i enfilo la tornada. Agafem un parell de triatletes més que s’acoplen darrera mentre segueixo situat al devant. Tot just s’acaba de creuar el Samu baixant així que, sospito, que ens agafarà en pocs quilómetres.

Els primers quilómetres desde el cono s’enfilen bastant i es fan durs mentre arrossego a la colla que s’ha posat darrera, forço la pedalada desitjant que s’acabi ja la pujada i finalment arribem a la bifurcació que em marca que s’acabat el patiment de l’ascens.

Novament canvi de plat i enfilada avall. Cada cop que arriben corves revirades em distancio dels companys però, per contra, cada cop que es posa recte o pla ens tornem a reagrupar. En un d’aquests plans em retiro demanant algún relleu i, de sobte, apareix el Samu per l’esquerra i ens passa com una moto. Tots comencem a baixar pinyons i a mi, de l’emoció, se’m surt la cadena al temps que em fot una tibada el bessó....
- Aaaargggg!! - crido mentre tracto de posar la cadena a lloc i el bessó.

Sembla que tot es restableix i veig que el Samu ha agafat bastanta distància. Apreto amb totes les meves forces i començo a passar als companys amb els que anava aprofitant que venen unes corves molt tancades. Li escurço una mica de distància al Samu mentre faig la baixada a “tumba abierta” (m’encanta quan ho diuen a la tele “a tumba abierta”) i ja anem arribant a la zona de boxes.

A falta d’un parell de revolts em descordo les sabatilles i em preparo a saltar de la bici i a enfilar novament el llarg passadís de bicicletes mentre començo a contar els arbres.

Temps bicicleta: 35'11'' (parcial 31)

Em calço les de running i mentre em descordo el casc miro de reull al Samu que està a pocs metres meus. Sorto a tota llet dels boxes deixant enrera al Samu qui surt uns segons més tard.

Començo a bon ritme que em dura aproximadament uns 200 metres. A continuació me n’adono que estic buit degut a l’esforç de l’ascens en bici i el ritme baixa estrepitosament. Vaig escoltar la respiració d’algú, que suposo és el Samu, cada cop més a prop. Lleugera mirada enrera i, efectivament, veig el mono vermell que s’apropa. En aquell moment la cursa s’enfila per un camí de terra i no puc, ni tan sols, mantenir un ritme digne en els escasos 150 metres que dura la pista de pujada. Mitja volta i cap avall. De sobte veig que comença a pujar el Xavier Manel·la i penso - Gago’n la p...., s’ha de passar dues vegades per aquí?? Creia que m’estava doblant (suposo que estaria recuperant d’alguna lesió).

A continuació s’ha de córrer direcció l’espigó al qual se li ha de donar dues voltes. L’Hermies va de tornada de la seva primera volta i jo vaig agafant una mica més de ritme tot i que el Samu segueix guanyant metres devant meu. Mitja volta al final de l’espigó i em torno a creuar amb l’Hermies qui em treu 1 quiilòmetre. La segona volta i entrega de la cinta pel canell es fa a l’inici de l’espigó on començo a pensar que falta poc i li dono una mica de vida al ritme de carrera.

Tinc la sensació que m’estic apropant al Samu lleugerament però està llunyíssim per intentar agafar-lo.

Simplement tracto de mantenir el ritme per acabar de forma digna i veig a tota la claca animant mentre en Carlos em diu que el següent ve massa luny per agafar-me.

Arribada a meta, amb les forces justes i la immillorable sensació que tens quan s’acaba el patiment d’una cursa.

Temps cursa a peu: 18'55 (parcial 79)

Temps total: 1h06'50'' i posició 41 de la general.

Ja només queda esperar a que acabin d’arribar els companys i recollir el material però abans, com hem d’esperar a que obrin boxes fins que acabin la resta de sortides, hi ha temps de fer una mica el tonto.

La propera: Gavà (al proper dissabte... a veure si recuperem)



Retall de premsa del Diari de Terrassa (21/05/09):