Fa un parell de diumenges vaig tenir la possibilitat de participar a la triatló de la Vila, un d’aquells esdeveniments on, tot i confluir varies de les premises que per a mi resulten un absolut conyàs (multitudinària, diumenge molt d’hora, Barcelona,... ), sempre són d’agrair pel divulgar el nostre esport.
El cert és que l’experiència em va agradar força, potser per tota la colla que hi vàrem anar del Terrassa, perque em vaig trobar molt bé o per.... vaja, no sabria dir quina és la raó, però vaig marxar content a casa.
Arribàvem la Sandra i jo sobre les 7am a Barcelona, amb una matinada important que m’havia forçat a fotre’m el bollicao sobre les 6am. Sense cap problema per aparcar, treiem la bici i resta de material i anem cap a la zona de boxes on em començo a trobar a la colla de l’equip. Sóm un total de 21 del Natació i en total hi deuen haver prop de 1500 persones que sortirem en diverses tongades.
Jo vaig a la primera sortida així que em dono una mica de pressa per deixar tot llest i poder escalfar una mica trotant amb alguns companys de fatiga.
Bici amb les espardenyes degudament fixades amb gomes, la tovalloleta verda on hi ha col·locades les meves noves voladores, pitrall i un gel per prendre-me’l quan començi a còrrer.
Descalços ens toca caminar el quassi-quilòmetre que separa la sortida de la cursa dels boxes ja que es fa un tram semi-lineal en el sector de la natació. Ja estic cansat abans de començar!!
Arribem a la sortida i em col·loco en mig del meollo (com sempre) tot just darrera del Xavi Llobet qui va fent estiraments, cosa que imito per notar-me més a prop de l’èlit, jajaja!
Uns segons abans de que es dongui el tret de sortida se’m surt la goma de les ulleres. Mentre l’Hermies i l’Alex van rient improvitzo un nus per fixar-les amb la rapidesa que la tremolor de les mans em permeten... collons de Murphy!!!
Patapam! Tots a l’aigua i començo a rebre les primeres llets mentre sóc conscient que m’estic pujant sobre l’Alex continuament. Finalment em deixa clar que l’estic emprenyant amb un cop de colze al cap i em vaig fen tun forat entre la gent. Algun clatallot més em treu les ulleres de lloc i se m’omple d’aigua l’ull esquerra i així faré tota la cursa.
Vaig fent i em trobo bé veient monos del Terrassa a l’esquerra i la dreta, veig al Jaime i al Sergio i mantenint el ritme arribo a la primera boia que em de deixar a esquerres per salvar l’espigó.
Ara ve un tram recte fins a una segona boia blanca que ens portarà directament a la rampa d’accés a boxes.
Segurament degut a les corrents em vaig esviaxant a l’esquerra mentre veig que en Jaime neda en paral·lel a la meva esquerra seguint el mateix error d’orientació. Vaig veient com la boia es va quedant a la dreta però, tot i que intento corretgir, la massa de gent no em permet girar i hi ha un bon gruix de nedadors que ens estem marxant del camí recte.
Quan tothom se n’adona del problema d’orientació ja és massa tard i toca recuperar bastants metres per arribar a la boia. Hi ha algú que se la salta, entre ells en Jaime (per cert, li haig de fotre una “colleja” i, desde el moment que veig que cal recuperar metres, forço el ritme ja que he perdut bastant temps amb el recurregut extra.
Darreres braçades i surto de l’aigua al temps que el Sergio, uns metres darrera surt en Jaime i toca fer una transició ràpida per intentar retallar distàncies amb els que han sortit més endavant (pel Carles, més que res...jeje).
Comprovant el gps del Raul, sembla que hi ha més de 900m.
Temps natació: 14’55. Parcial 150
Faig la transició rapidament i al mateix temps que el Sergio amb el que ens parlem per anar tirant relleus fins que ens enganxi algun grup fort, pensant que algun crack ciclista ens pugui enllaçar inmediatament.
Formem un grupet on sembla que ningu col·laborarà així que seguim els dos tirant i tenim a vista al grup amb el Carles i l’Hermies. Estic segur que els enganxarem i li faig saber mentre passen els quilòmetres i la distància s’escurça lleument. Alguns dels que van en el grup també han començat a fer relleus i, entre tots, ens anem apropant al grup precedent.
No sembla que cap crack hagi d’enllaçar i començo a sospitar que han sortit abans que nosaltres de l’aigua així que hem de confiar en les nostres forces i avui toca no xupar roda.
Fem una bona feina entre uns quants i faltant 1 km aprox els aconseguim caçar. Em quedo una mica endarrerit per descansar i només em poso endavant quan estem ja entrant a zona de boxes ja que aquí també es guanyen segons que després costen molt de baixar corrent.
Temps ciclisme: 29’30’’. Parcial 27
Baixo de la bici i començo a correr entre els primers del grup però, un cop més Murphy em va fotent l’alè a la gola durant el dia d’avui i m’equivoco de passadís. Per sort no hi ha massa bicicletes penjades (bona senyal) i passo per sota de les barres per situar-me on em toca.
Penjo la bici, em trec el casc i em col·loco ràpidament les sabatilles al temps que agafo el pitrall i el gel mentre avanço a l’Hermies qui surt a uns 5 ó 6 metres darrera meu. La pregunta és si em trobaré bé corrent i quan em passarà l’Hermies ja que, haig de reconeixer que té un punt més que jo a la cursa a peu.
La primera pregunta te resposta ràpida: Si, em trobo bé. Tiro les cames amunt sense problemes, porto una bona zancada i em noto amb forces... beeeee!!!, que fan les ovelles.
Em foto el gel mentre la segona resposta arriba sobre el km 1,5. Ja tinc l’Hermies al meu costat mentre l’increpo que mai em deixarà guanyar. Diu que tiri amb ell i ho aconsegueixo fer durant un parell de quilòmetres. Crec que, pensant que ha d’evitar l’esprint, comença a canviar lleugerament el ritme i jo em vaig quedant fins que em treu uns 20m de distància.
Un cop ja fet el gir, em creuo amb en Sergio que està bastant a prop i, ja a més distància, en Carles que les ha de passar putes els darrer metres perque no el guanyi l’Alex.
Tracto d’incrementar el pas i aconsegueixo aguantar-li a l’Hermies la distància mentre em passa el Leiva com una locomotora i algún altre triatleta que farà que ell apreti encara una mica més el seu pas fins que arribo a la recta final de meta amb molt bones sensacions i molt content d’haver corregut la cursa.
El cert és que l’experiència em va agradar força, potser per tota la colla que hi vàrem anar del Terrassa, perque em vaig trobar molt bé o per.... vaja, no sabria dir quina és la raó, però vaig marxar content a casa.
Arribàvem la Sandra i jo sobre les 7am a Barcelona, amb una matinada important que m’havia forçat a fotre’m el bollicao sobre les 6am. Sense cap problema per aparcar, treiem la bici i resta de material i anem cap a la zona de boxes on em començo a trobar a la colla de l’equip. Sóm un total de 21 del Natació i en total hi deuen haver prop de 1500 persones que sortirem en diverses tongades.
Jo vaig a la primera sortida així que em dono una mica de pressa per deixar tot llest i poder escalfar una mica trotant amb alguns companys de fatiga.
Bici amb les espardenyes degudament fixades amb gomes, la tovalloleta verda on hi ha col·locades les meves noves voladores, pitrall i un gel per prendre-me’l quan començi a còrrer.
Descalços ens toca caminar el quassi-quilòmetre que separa la sortida de la cursa dels boxes ja que es fa un tram semi-lineal en el sector de la natació. Ja estic cansat abans de començar!!
Arribem a la sortida i em col·loco en mig del meollo (com sempre) tot just darrera del Xavi Llobet qui va fent estiraments, cosa que imito per notar-me més a prop de l’èlit, jajaja!
Uns segons abans de que es dongui el tret de sortida se’m surt la goma de les ulleres. Mentre l’Hermies i l’Alex van rient improvitzo un nus per fixar-les amb la rapidesa que la tremolor de les mans em permeten... collons de Murphy!!!
Patapam! Tots a l’aigua i començo a rebre les primeres llets mentre sóc conscient que m’estic pujant sobre l’Alex continuament. Finalment em deixa clar que l’estic emprenyant amb un cop de colze al cap i em vaig fen tun forat entre la gent. Algun clatallot més em treu les ulleres de lloc i se m’omple d’aigua l’ull esquerra i així faré tota la cursa.
Vaig fent i em trobo bé veient monos del Terrassa a l’esquerra i la dreta, veig al Jaime i al Sergio i mantenint el ritme arribo a la primera boia que em de deixar a esquerres per salvar l’espigó.
Ara ve un tram recte fins a una segona boia blanca que ens portarà directament a la rampa d’accés a boxes.
Segurament degut a les corrents em vaig esviaxant a l’esquerra mentre veig que en Jaime neda en paral·lel a la meva esquerra seguint el mateix error d’orientació. Vaig veient com la boia es va quedant a la dreta però, tot i que intento corretgir, la massa de gent no em permet girar i hi ha un bon gruix de nedadors que ens estem marxant del camí recte.
Quan tothom se n’adona del problema d’orientació ja és massa tard i toca recuperar bastants metres per arribar a la boia. Hi ha algú que se la salta, entre ells en Jaime (per cert, li haig de fotre una “colleja” i, desde el moment que veig que cal recuperar metres, forço el ritme ja que he perdut bastant temps amb el recurregut extra.
Darreres braçades i surto de l’aigua al temps que el Sergio, uns metres darrera surt en Jaime i toca fer una transició ràpida per intentar retallar distàncies amb els que han sortit més endavant (pel Carles, més que res...jeje).
Comprovant el gps del Raul, sembla que hi ha més de 900m.
Temps natació: 14’55. Parcial 150
Faig la transició rapidament i al mateix temps que el Sergio amb el que ens parlem per anar tirant relleus fins que ens enganxi algun grup fort, pensant que algun crack ciclista ens pugui enllaçar inmediatament.
Formem un grupet on sembla que ningu col·laborarà així que seguim els dos tirant i tenim a vista al grup amb el Carles i l’Hermies. Estic segur que els enganxarem i li faig saber mentre passen els quilòmetres i la distància s’escurça lleument. Alguns dels que van en el grup també han començat a fer relleus i, entre tots, ens anem apropant al grup precedent.
No sembla que cap crack hagi d’enllaçar i començo a sospitar que han sortit abans que nosaltres de l’aigua així que hem de confiar en les nostres forces i avui toca no xupar roda.
Fem una bona feina entre uns quants i faltant 1 km aprox els aconseguim caçar. Em quedo una mica endarrerit per descansar i només em poso endavant quan estem ja entrant a zona de boxes ja que aquí també es guanyen segons que després costen molt de baixar corrent.
Temps ciclisme: 29’30’’. Parcial 27
Baixo de la bici i començo a correr entre els primers del grup però, un cop més Murphy em va fotent l’alè a la gola durant el dia d’avui i m’equivoco de passadís. Per sort no hi ha massa bicicletes penjades (bona senyal) i passo per sota de les barres per situar-me on em toca.
Penjo la bici, em trec el casc i em col·loco ràpidament les sabatilles al temps que agafo el pitrall i el gel mentre avanço a l’Hermies qui surt a uns 5 ó 6 metres darrera meu. La pregunta és si em trobaré bé corrent i quan em passarà l’Hermies ja que, haig de reconeixer que té un punt més que jo a la cursa a peu.
La primera pregunta te resposta ràpida: Si, em trobo bé. Tiro les cames amunt sense problemes, porto una bona zancada i em noto amb forces... beeeee!!!, que fan les ovelles.
Em foto el gel mentre la segona resposta arriba sobre el km 1,5. Ja tinc l’Hermies al meu costat mentre l’increpo que mai em deixarà guanyar. Diu que tiri amb ell i ho aconsegueixo fer durant un parell de quilòmetres. Crec que, pensant que ha d’evitar l’esprint, comença a canviar lleugerament el ritme i jo em vaig quedant fins que em treu uns 20m de distància.
Un cop ja fet el gir, em creuo amb en Sergio que està bastant a prop i, ja a més distància, en Carles que les ha de passar putes els darrer metres perque no el guanyi l’Alex.
Tracto d’incrementar el pas i aconsegueixo aguantar-li a l’Hermies la distància mentre em passa el Leiva com una locomotora i algún altre triatleta que farà que ell apreti encara una mica més el seu pas fins que arribo a la recta final de meta amb molt bones sensacions i molt content d’haver corregut la cursa.
Temps cursa a peu: 19’21’’. Parcial 56
Temps total: 1h03’46’’. Posició 57.
Haig de reconeixer que val molt la pena aquesta cursa, per l’organització i la quantitat de gent que hi ha veient-la així que el proper any, Dios mediante, aquí hi seré de nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario