Una setmana més tard de la darrera competició i ja en periode de descans, m’en vaig cap a la rotonda de Matadepera d’on prendrem la sortida de la 1ª contrirrellotge.
La temperatura ja ha canviat a la baixa i m’he trobat regirant calaixos per trobar alguna roba llarga que posar-me....
Abans d’ahir vaig fer la pujada cronometrant-me amb el Garmín i ja tinc el track guardat així que avui faré servir el “Company virtual” per tenir referències amb el mí mateix de fa dos dies.
Ens anem trobant tots a la sortida. Sóm 13 participants i uns quants que han vingut a fer un cop de ma per controlar temps: Sandra, Tomás, Edgar i Marcos.
Mentre ens concentrem tots a la rotonda arriba un cotxe de la policia de Matadepera i es planta al nostre costat mirant-nos amb cara de “-Què collons foten aquests?... jejeje, encara ens fotaran pel terra la contrirellotge...
Seguint l’ordre invers a la tetrilliga anem sortint tots els participants amb un decalatge de 1 minut entre nosaltres. Vaig aguantant les bicis d’aquells que prefereixen sortir amb els peus “calats” en els pedals i anem fent uns riures mentre s’apropa el meu torn.
Devant meu ja han sortit en Samu (amb la cabra!!), en Carles i l’Alex mentre que darrera sortiran l’Hermies i en Jordi Elias.... casi na!!
3, 2, 1.... ara!!! En Marcos em canta la sortida mentre aixecat de la bici començo a tirar de plat.... aaaaaarggggg!!!! Primers moments en els que el cor batega amb força fins assolir unes pulsacions que ja no baixaran fins d’aquí a 10 km.
Torno a la posició assegut mentre jugo entre els pinyons i mantinc el 53. La cadència no és gaire bona però la bici avança a bona velocitat...
Un cop agafo la recta de les Pedritxes veig al final un ciclista tot i que està massa lluny per saber si és l’Alex o algú que està fent la seva sortideta. Segueixo avançant i al final de recta no puc evitar de mirar enrera tot imaginant que tindré l’Hermies i en Jordi ja enganxats al meu cul amb cara d’assassins, ....jajaja.... per sort, no veig ningú.
Passat Les Pedritxes el terreny es posa millor i baixo un parell de pinyons a l’hora que vaig alternant la meva posició sobre la bici: ara em poso de peu, ara m’assec, ara agafo el manillar per dalt, ara de les manetes de fre..... i així vaig engolint els repetxons fins arribar a la Barata.
El GPS em va xivant que vaig uns 200metres per darrera del meu temps del dijous.... collons!!!! No hi ha forma de reduir distàncies i començo a pensar que no hauria d’haver fet la proba tan fort fa un parell de dies.
Arribant a la Barata, petita baixadeta i de sobte veig clarament que tinc l’Alex a tiro. Segueixo amb el plat i encara amb forces passo a l’Edgar (que està fent la seva activació per la Tri del dia següent) i, seguidament, avanço a l’Alex qui porta una bona cadència.
Proper objectiu: en Carles.... Je Je Je
Ara ve una de les parts difícils en la que puc pagar haver estat tirant de plat fins ara. Primeres corves abans d’arribar a la Font de l’Olla i baixo plat ja que les cames no tenen ja poténcia per continuar arrossegant-lo. Pujo un parell de pinyons i passo la Font de l’Olla amb més pena que glória. Sort que ara ve un terreny de bonança per poder tornar a pujar plat i recarregar una mica les malmeses piles; novament tinc una injecció de moral quan passo al Carlos Restoy. Vaig bastant al límit així que no puc dir-li gaire bé res mentre ell em va dient que tinc el Carles a prop.
Passo algún altre cicloturista i, a falta d’un parell de quilòmetres, veig el maillot verd d’en Carles a la llunyania.
El terreny que tenim pel devant és molt ràpid i baixo pinyons mentre veig que estic escorçant-li distàncies tant al meu competidor virtual del Garmin com a en Carles, tot esperant que em quedi prou energia per pujar els darrers 700-800 metres amb alegria... (que va a ser que no).
Corba a l’esquerra i ja veig el Km14. He tornat a baixar plat i veig al Carles uns 100 metres devant meu... buffff!!!! Està pujant fort i no crec que ja el pugui agafar.
Darrers metres, apreta, apreta, apreta.... veig la gent a la dreta esperant l’arribada dels ciclistes i final!!!!
Mare meva, estic petat!!! És molt pitjor que una triatló sprint i cada cop que empasso tinc un sabor de sang a la boca barreja de l’esforç i el fred.
Uns metres darrera meu ha arribat l’Hermies així que m’ha fotut quassi be un minut. En Jordi Elias arriba uns 45 segons després i la cursa ha finalitzat.
Temps final: 28’17’’ i cinquè classificat per darrera de Jordi Elias (27’08’’), Jordi Fabra (27’17’’), Hermies (27’19’’) i Samu (28’12’’).
La temperatura ja ha canviat a la baixa i m’he trobat regirant calaixos per trobar alguna roba llarga que posar-me....
Abans d’ahir vaig fer la pujada cronometrant-me amb el Garmín i ja tinc el track guardat així que avui faré servir el “Company virtual” per tenir referències amb el mí mateix de fa dos dies.
Ens anem trobant tots a la sortida. Sóm 13 participants i uns quants que han vingut a fer un cop de ma per controlar temps: Sandra, Tomás, Edgar i Marcos.
Mentre ens concentrem tots a la rotonda arriba un cotxe de la policia de Matadepera i es planta al nostre costat mirant-nos amb cara de “-Què collons foten aquests?... jejeje, encara ens fotaran pel terra la contrirellotge...
Seguint l’ordre invers a la tetrilliga anem sortint tots els participants amb un decalatge de 1 minut entre nosaltres. Vaig aguantant les bicis d’aquells que prefereixen sortir amb els peus “calats” en els pedals i anem fent uns riures mentre s’apropa el meu torn.
Devant meu ja han sortit en Samu (amb la cabra!!), en Carles i l’Alex mentre que darrera sortiran l’Hermies i en Jordi Elias.... casi na!!
3, 2, 1.... ara!!! En Marcos em canta la sortida mentre aixecat de la bici començo a tirar de plat.... aaaaaarggggg!!!! Primers moments en els que el cor batega amb força fins assolir unes pulsacions que ja no baixaran fins d’aquí a 10 km.
Torno a la posició assegut mentre jugo entre els pinyons i mantinc el 53. La cadència no és gaire bona però la bici avança a bona velocitat...
Un cop agafo la recta de les Pedritxes veig al final un ciclista tot i que està massa lluny per saber si és l’Alex o algú que està fent la seva sortideta. Segueixo avançant i al final de recta no puc evitar de mirar enrera tot imaginant que tindré l’Hermies i en Jordi ja enganxats al meu cul amb cara d’assassins, ....jajaja.... per sort, no veig ningú.
Passat Les Pedritxes el terreny es posa millor i baixo un parell de pinyons a l’hora que vaig alternant la meva posició sobre la bici: ara em poso de peu, ara m’assec, ara agafo el manillar per dalt, ara de les manetes de fre..... i així vaig engolint els repetxons fins arribar a la Barata.
El GPS em va xivant que vaig uns 200metres per darrera del meu temps del dijous.... collons!!!! No hi ha forma de reduir distàncies i començo a pensar que no hauria d’haver fet la proba tan fort fa un parell de dies.
Arribant a la Barata, petita baixadeta i de sobte veig clarament que tinc l’Alex a tiro. Segueixo amb el plat i encara amb forces passo a l’Edgar (que està fent la seva activació per la Tri del dia següent) i, seguidament, avanço a l’Alex qui porta una bona cadència.
Proper objectiu: en Carles.... Je Je Je
Ara ve una de les parts difícils en la que puc pagar haver estat tirant de plat fins ara. Primeres corves abans d’arribar a la Font de l’Olla i baixo plat ja que les cames no tenen ja poténcia per continuar arrossegant-lo. Pujo un parell de pinyons i passo la Font de l’Olla amb més pena que glória. Sort que ara ve un terreny de bonança per poder tornar a pujar plat i recarregar una mica les malmeses piles; novament tinc una injecció de moral quan passo al Carlos Restoy. Vaig bastant al límit així que no puc dir-li gaire bé res mentre ell em va dient que tinc el Carles a prop.
Passo algún altre cicloturista i, a falta d’un parell de quilòmetres, veig el maillot verd d’en Carles a la llunyania.
El terreny que tenim pel devant és molt ràpid i baixo pinyons mentre veig que estic escorçant-li distàncies tant al meu competidor virtual del Garmin com a en Carles, tot esperant que em quedi prou energia per pujar els darrers 700-800 metres amb alegria... (que va a ser que no).
Corba a l’esquerra i ja veig el Km14. He tornat a baixar plat i veig al Carles uns 100 metres devant meu... buffff!!!! Està pujant fort i no crec que ja el pugui agafar.
Darrers metres, apreta, apreta, apreta.... veig la gent a la dreta esperant l’arribada dels ciclistes i final!!!!
Mare meva, estic petat!!! És molt pitjor que una triatló sprint i cada cop que empasso tinc un sabor de sang a la boca barreja de l’esforç i el fred.
Uns metres darrera meu ha arribat l’Hermies així que m’ha fotut quassi be un minut. En Jordi Elias arriba uns 45 segons després i la cursa ha finalitzat.
Temps final: 28’17’’ i cinquè classificat per darrera de Jordi Elias (27’08’’), Jordi Fabra (27’17’’), Hermies (27’19’’) i Samu (28’12’’).
Tothom molt content i ha estat una experiència divertida que hem de repetir.
Traca final!!!!! Esmorzar al Pabelló de Matadepera!!!!
Retall de premsa:
No hay comentarios:
Publicar un comentario