miércoles, 27 de mayo de 2009

Triatló de Gavà - 23 de Maig del 2009

Una altre gran jornada triatlética la que vaig gaudir a Gavà després d’una setmana amb no gaire bones sensacions durant els entrenaments.

El gran avantatge d’aquesta triatló és el fet que tingués lloc el dissabte al matí ja que, d’aquesta forma, no dona la sensació que s’hagi hipotecat tot el cap de setmana per la família.

Del Terrassa anavem una bona colla: en Carles, qui havia estat escalfant una mica l’ambient durant la setmana, la Patricia, Jaime, Pere, Albert Duran, Jordi Romero, Ferran, Xavi Santiago i Albert Acuña; aquests darrers s’estrenaven de forma fantàstica en el triatló.

Degut a que l'endemà tindria lloc la Half-Challenge i que aquesta cursa no puntuava pel circuit Català, molts dels triatletas de primera linea no hi van assistir-hi prenent la prova un caire més popular.

Com a claca van venir en Manu, qui s’estrenarà la propera setmana a Mataró i va poder pendre nota dels rituals a boxes i transicions; i la Pilar, una noia altíssima, guapíssima i moreníssima que acompanyava a en..... no ho endevineu?? Doncs en Carles, qui si no?

Ja amb els neoprens ens dirigim a la platja per tastar l’aigüeta. Està una mica moguda i hi ha corrents cap a l’esquerra així que caldrà anar al lloro amb l’orientació. La temperatura no es molt baixa i, de fet, hi ha força triatletes sense neopré..... bufffff!!! Jo passo!!

Prenem la sortida i els primers metres els hem de fer a salts degut als bancs de sorra que hi ha durant uns 30 ó 40 metres. El primer troç se’m fa una mica dur ja que l’onatge dificulta l’avanç lleugerament.
Estem prou dispersos però, de tant en tant, algú se’m puja per sobre fent que m’empassi una bocanada d’aigua salada, mmmmm... això curteix!!
Haig d’anar corretgint continuament i veig que molta gent està fent més metres dels necessaris degut al corrent.

Vaig agafant el ritme a mida que avança el parcial i tracto de fer les braçades amb el millor estil possible. Ja a la segona boia agafo estel·la per descansar una mica i arribem a la platja sense incidències.

L’arribada a boxes es prou llarga com per anar amb calma treient-se el neopré però jo començo de seguida per la dificultat que tinc en trobar la cinta (és massa curta per un problema amb la cremallera.... però el neopré és una passada, el millor que mai m’he possat, eh Jordi Casas??)

Apa-li, ja tinc el neropré a la cintura i avanço corrents pel passadís. Ja estic quassi bé al final i no veig la bici - Jo diria que no estava tan lluny - torno enrera mirant el terra i buscant la meva tovallola verda de referència però hi ha més d’una isegueixo sense trobar-la. Un parell de voltes més i res, m’he despistat mirant els numeros de les bicis sense veure que els números que veig són els de les bicis situades a l’altre cantó de la barra... Aaaaaaargggggggggggg!!! Meeeeeeeeeeeerda!!!
Per fi arribo a la meva bici (que si estava cap a dintre) renegant pel temps que he perdut. Un altre errada de la que aprendre.

Veig que en Ferran ha arribat al meu costat i ens mirem de reull... aquí no hi ha pietat no entre companys d’equip, jejeje.

Temps natació: 12’08’’ i parcial 40

Surto de boxes, salto sobre la bici i pedalo fort per veure si aconsegueixo trobar un bon grup amb qui progressar.

De seguida arriba la clau de la meva cursa, un tal Lucas Chirico, un Argentí del CN Prat i una béstia sobre la bici al qual li agafo la roda després d’apretar dents i dubtar si el podria seguir. Amb ell ve en Xavier Manel·la i els tres formem un grup al qual intento donar algun relleu però amb prou dificultats els aconsegueixo avançar quan ho vull fer invertint “quassi” totes les meves forces.

Em segueixen demanant relleus i tenim una petita discussió en Xavier i jo mentre intento fer-li entendre que NO PUUUUUC!!!

Ja ens anem apropant a un mono vermell d’algú que, crec, és en Carles. Efectivament en un dels revolts ens creuem i fa una ganyota com dient - Ja està aquí el cabró aquest??- La velocitat és alta i costa aguantar a roda. Passem a en Carles qui s’acopla i durant uns quants quilómetres els 4 ó 5 que som ara seguim progressant liderats pel Lucas.

En un dels moments que em giro veig que tothom s’ha quedat i anem sols l’Argentí i jo.

El tio va com una bala i em demana que li faci algún relleu. Li faig tot i que avisant que el meu ritme no pot ser igual d’alt. Ell em diu que no importa, que estigui tirant una mica per donar-li temps a descansar i deprés segueix ell.

És molt divertit perque cada cop que em poso devant seu em va animant i cridant - Dale loco!! Fabuloso loco!! Un poco más, pibe!! Hasta al cono, allà os paso y podes descansar!!

Així aguanto fins el Km16 quan un dels doblats té la brillant idea d’unir-se al grup i donar un relleu-pal tot just en el petit “repechón” quan jo estava tirant. Això em fa perdre roda i vaig perdent metres.

Per sort, en aquell moment estem doblant a l’Albert Acuña que em veu apurat. Em fa un cop de ma posant-me una roda que em permet descansar uns quants metres, prou per tornar a sortir i caçar al que m’ha fet perdre la roda bona. No em servirà de res perque tampoc no pot seguir un ritme bó i arribo tirant sol fins a boxes.

Temps bici: 33’12’’ i 10è parcial

Bona transició i surto pensant en les horribles sensacions que vaig tenir la setmana passada a Sant Feliu quan vaig començar a córrer.

Noto que no puc portar un alt ritme però la sensació de la setmana passada no hi és i dexo que els metres vagin passant sota els meus peus i que tot es col·loqui al seu lloc.
Estic segur que m’avançarà força gent en aquest parcial i vaig mirant enrera per comprovar la distància que porto als següents. Els perseguidors es van apropant però el seu ritme és semblant al meu i jo vaig reservant una mica per poder-lo pujar quan falti 1 km. Observant la meva ombra veig que l’estil es prou bó i vaig agafant ànims.

El circuit en bucle permet veure als companys del Terrassa que ja han començat a córrer.

Rebo els ànims del Manu i ja només falten 1,5km. Tot just m’ha passat un que venia desde darrera i, a falta de 700 ó 800 metres apreto el pas. Veig que passo a l’Albert Durán i, tot i que intento vocalitzar alguna cosa, no estic segur que em surtís res per la boca.

Avanço novament al que m’ha passat abans i el meu ritme és ara notablement més alt sabent que ja queda poc i encara tinc alguna reserva.

Passo sota l’arc d’arribada indicatiu de final de patiment, recullo la bossa i em sobta la poca gent que ha arribat.

Temps córrer: 20’22’’ i parcial 21.

Finalment he fet 1h05’40’’ i la posició 17!!!

Estic molt content per les sensacions, sobretot sobre la bicicleta aguantant-li la roda a un tio que, després de sortir 2 minuts més tard de l’aigua que els primers, els va aconseguir agafar i va acabar fent la 6ena plaça.

Només dues paraules: DALE LOCO!!

jueves, 21 de mayo de 2009

TRIATLÓ SANT FELIU - 16 de maig del 2009


Fantàstica triatló la de Sant Feliu i amb una organització impecable!

El dia, contrari al que havia passat els darrers anys (segons m’han explicat), ens va premiar amb un sol radiant i una temperatura ideal amb el que no hauriem de patir sobre la bici, ni per fred ni per relliscades.

Així que ens vam pressentar 5 valents a Sant Feliu: Samu, Hermies, Toni, Guillem i jo, tots amb ganes de donar-ho tot pels nostres colors... i els xupitos en joc, je, je, je.

La zona de boxes estava disposada en paral·lel a la carretera del passeig en un sol passadís així que seria fàcil trobar la bicicleta, només calia trobar un punt de referència... anem a veure... mmmmm... Ah! Ja ho tinc! Estic al tercer arbre del passeig, perfecte!

Salutacions a tots els companys: - Us desitjo que us vagi molt bé, però que quedeu darrera meu ;)))). Tothom es capfica en el seu propi ritual: gomes a les sabatilles, disposició del pitrall, et... bé, tothom menys el Samu qui s’ha comprat les sabatilles al Decathlon, els hi ha arrancat les llengüetes i com tampoc té on subjectar les gomes, les deixa al terra.... total, amb quatre pedalades recuperarà qualssevol segon que pugui perdre en la transició.

Mini-escalfament, ens posem els neoprens i cap a la platja. L’aigua no està tan freda com al Prat, de fet es podria nedar sense neopré (Potser si em tornés a tirar a l’aigua avui en desdiria). Possiblement, el fet que estigui protegit tot el tram inicial per dos espigons pot contribuir a aquest fet.

El sector de natació es fa en forma de V invertida tenint la sortida lleugerament desviada a l’esquerra de la boia. Un cop l’assolim haurem de girar a la dreta i arribar a un altre extrem de la platja.

Degut a que el circuit de ciclisme està considerat perillós per les curves durant el descens, la sortida es divideixi en 3, una cada ½ hora. Això és fantàstic a l’hora de fer la natació ja que no serem tanta gent i, suposo , no hi haurà tants cops.

Xerrem breument amb un xicot de Madrid que fa avui el seu bateig en triatló. No puc evitar fer-li un parell de “tiritos” pel futbol i ens situem per prendre la sortida.

Xiulet que indica que tot cristo pot començar a córrer i capficada a l’aigua.

Tal i com deia, no hi ha gaire cops durant l’inici i de seguida quedem ben repartits amb espai entre nosaltres. Vaig treient el cap endavant per evitar els problemes d’orientació del Prat i vaig fent correccions sobre la marxa. Tinc la sensació de portar un bon ritme i vaig prou cómode.

Quan portem uns 300 metres, em dona per mirar el tio que va en paral·lel a la meva esquerra... no és que tingui cap inclinació sexual no-declarada, simplement em fixo que porta un Orca 3.8, igual que el del Guillem, em fixo en el número del casquet i.... collons!!!: el 590??? però si és en Guillem!!!. Això és bona senyal.

A mida que ens anem apropant a la boia veig que, malauradament per ell, es va esvaixant a l’esquerra perdent temps mica en mica i li vaig guanyant uns metres mentre vaig corretgint la meva trajectòria a la dreta.

Gir a la boia sense aglomeracions i enfilem cap a la platja. Em concentro en mantenir la tècnica (la meva, es clar) al màxim mentre tracto d’anar donant més potència a la braçada a mida que ens apropem.

Em col·loco darrera una noia i imagino que es recordarà de tota la meva família mentre li vaig donant cops als peus.





Per fi arribada a platja, em poso dret i, sense agobiar-me amb la idea de treu-re’m el neopré començo a córrer cap a boxes. Ja en el llarg passadís de boxes em trec la part superior i arribo a la bici. Petita errada en la coordinació casc-neopré sense gaire importància i agafo la bici encara una mica grogui de la natació.

Temps natació. 12'44 (parcial 54)

M’enfilo a la bici on indica el jutge i col·loco els peus a les sabatilles de forma digna.

No miro massa cap als voltant per veure si hi ha algú o no i em disposo a pedalar amb el plat gran amb totes les meves forces fins que comença la pujada que posa tot al seu lloc.... Baixo el plat i agafo un bon ritme d’ascens al temps que vaig passant força gent.

Fent la pujada se m’acopla un del Prat amb qui faré tot el recorregut. Em dona algún relleu quan es possa la carretera plana però en el moment que fa pujada, màgicament, estic devant un altre cop.

La carretera de descens cap al cono de gir es possa realment complicada, semblant al descens d’estenalles i tiro dels meus dies de fer corves en moto per gaudir fent unes “plegades”.

Veig a l’Hermies que està situat a les posicions capdevanteres, mare del senyor!!! Va com les motos!!!.

Arribo al cono de gir i enfilo la tornada. Agafem un parell de triatletes més que s’acoplen darrera mentre segueixo situat al devant. Tot just s’acaba de creuar el Samu baixant així que, sospito, que ens agafarà en pocs quilómetres.

Els primers quilómetres desde el cono s’enfilen bastant i es fan durs mentre arrossego a la colla que s’ha posat darrera, forço la pedalada desitjant que s’acabi ja la pujada i finalment arribem a la bifurcació que em marca que s’acabat el patiment de l’ascens.

Novament canvi de plat i enfilada avall. Cada cop que arriben corves revirades em distancio dels companys però, per contra, cada cop que es posa recte o pla ens tornem a reagrupar. En un d’aquests plans em retiro demanant algún relleu i, de sobte, apareix el Samu per l’esquerra i ens passa com una moto. Tots comencem a baixar pinyons i a mi, de l’emoció, se’m surt la cadena al temps que em fot una tibada el bessó....
- Aaaargggg!! - crido mentre tracto de posar la cadena a lloc i el bessó.

Sembla que tot es restableix i veig que el Samu ha agafat bastanta distància. Apreto amb totes les meves forces i començo a passar als companys amb els que anava aprofitant que venen unes corves molt tancades. Li escurço una mica de distància al Samu mentre faig la baixada a “tumba abierta” (m’encanta quan ho diuen a la tele “a tumba abierta”) i ja anem arribant a la zona de boxes.

A falta d’un parell de revolts em descordo les sabatilles i em preparo a saltar de la bici i a enfilar novament el llarg passadís de bicicletes mentre començo a contar els arbres.


Temps bicicleta: 35'11'' (parcial 31)


Em calço les de running i mentre em descordo el casc miro de reull al Samu que està a pocs metres meus. Sorto a tota llet dels boxes deixant enrera al Samu qui surt uns segons més tard.

Començo a bon ritme que em dura aproximadament uns 200 metres. A continuació me n’adono que estic buit degut a l’esforç de l’ascens en bici i el ritme baixa estrepitosament. Vaig escoltar la respiració d’algú, que suposo és el Samu, cada cop més a prop. Lleugera mirada enrera i, efectivament, veig el mono vermell que s’apropa. En aquell moment la cursa s’enfila per un camí de terra i no puc, ni tan sols, mantenir un ritme digne en els escasos 150 metres que dura la pista de pujada. Mitja volta i cap avall. De sobte veig que comença a pujar el Xavier Manel·la i penso - Gago’n la p...., s’ha de passar dues vegades per aquí?? Creia que m’estava doblant (suposo que estaria recuperant d’alguna lesió).




A continuació s’ha de córrer direcció l’espigó al qual se li ha de donar dues voltes. L’Hermies va de tornada de la seva primera volta i jo vaig agafant una mica més de ritme tot i que el Samu segueix guanyant metres devant meu. Mitja volta al final de l’espigó i em torno a creuar amb l’Hermies qui em treu 1 quiilòmetre. La segona volta i entrega de la cinta pel canell es fa a l’inici de l’espigó on començo a pensar que falta poc i li dono una mica de vida al ritme de carrera.

Tinc la sensació que m’estic apropant al Samu lleugerament però està llunyíssim per intentar agafar-lo.




Simplement tracto de mantenir el ritme per acabar de forma digna i veig a tota la claca animant mentre en Carlos em diu que el següent ve massa luny per agafar-me.

Arribada a meta, amb les forces justes i la immillorable sensació que tens quan s’acaba el patiment d’una cursa.
Temps cursa a peu: 18'55 (parcial 79)

Temps total: 1h06'50'' i posició 41 de la general.

Ja només queda esperar a que acabin d’arribar els companys i recollir el material però abans, com hem d’esperar a que obrin boxes fins que acabin la resta de sortides, hi ha temps de fer una mica el tonto.



La propera: Gavà (al proper dissabte... a veure si recuperem)



Retall de premsa del Diari de Terrassa (21/05/09):

miércoles, 6 de mayo de 2009

Triatló del Prat - 3 de Maig 2009


Només puc definir la triatló del Prat d’enguany amb dues paraules: Mem-orable; el happy-end al magnífic cap de setmana després dels sis gols que li va “cascar” el Barça al Madrid el dia abans i el bon temps que ens ha acompanyat tot el finde.

Ha estat una de les curses a las que he anat més motivat i tranquil, segurament degut a les bones sensacions que he tingut durant aquestes darreres dues setmanes on s’ha reduit bastant la càrrega d’entrenaments de qualitat.

Contrariament a altres competicions en les que intentava respectar la dieta de carbohidrats els dies previs i no cometre gaire excesos, en aquesta ocasió vaig decidir no respectar les pautes “recomanables” i em vaig anar a veure el Madrid-Barça a un frankfurt ple de gent fumant, em vaig fotre dos frankfurts i dues birres per anar-me a dormir amb una pau interior pròpia d’un Sant.

Al matí següent haviem quedat al Don Candido en Carles, Natàlia, Jordi, Patricia, Jaime, Sandra i jo. Per no perdre el ritme del dia anterior em vaig comprar un bollicao a la benzinera amb l’absoluta seguretat que, tot i no ser el més adient per anar a competir, el producte de la Bimbo m’aniria de collons... com pot ser tan bo el condemnat??

Arribada al Prat i camí de boxes, cua per ensenyar la parafarnalia i avís que no es poden deixar bosses a l’interior.... Vaaaaaale.

Aquesta vegada si que li he fet el tuning definitiu a les meves sabatilles després de les classes magistrals de transicions que ens va donar el nostre mister, en Jordi Elias: La tira de velcro anterior eliminada, els dos velcros posteriors cosits entre ells per convertir-se en un sol velcro, la llengueta arrancada i una tireta cosida a la part anterior per col·locar la goma. La booooomba!!!!

Em vingut a aquesta competició un total de 9 membres del Terrassa: Sergio, Carles, Patricia, Rafa, Carlos, Ferran, Jordi, Jaime i jo. Anem a trotar una miqueta abans de col·locar-nos el neopré per escalfar el cos i, un cop enfundats en material plàstic, anem a tastar l’aigueta. No em puc imaginar fer el sector de natació sense el neopré ja que la sensació de fred als peus és increible. I pensar que el Rafa ho farà només amb banyador... com li caigui sortint de l’aigua pot trobar-se en un compromís.... jejeje

Ens posem tots a la sortida, cridem “Visca el Barça!” i esprint inicial cap a l’aigua. Estic col·locat en mig del mogollon juntament amb el Carlos i en Ferran. Mes endevant s’ha situat en Carles qui farà el millor parcial dels “Terrassencs” que prenem la primera sortida. A la segona sortida (no federats i noies), la Patricia ens passarà la ma per la cara a tots i s’ho farà en 11’52... No way!

Primers metres nedant entre cops i cossos per tots els cantons, jajajaja... a mi em dona per riure amb aquest caos!! Vaig agafant el ritme i ja veig que haig de respirar cada dues braçades el que es una bona senyal ja que significa que no vaig sobrat. El sector de natació transcurreix sense problemes, amb els embuts típics a les boies i sense que ningú retalli metres.

Durant tota l’estona que dura la natació intento agafar l’estela d’algú però sense èxit, unes vegades no aconsegueixo seguir el ritme i d’altres, la majoria, no aconsegueixo seguir en línea recta més de 20 metres.... haig de millorar la meva orientació a l’aigua, sense cap mena de dubtes.

Ja enfilo la darrera recta (diga-li recta, diga-li energia) i veig el fons com avança ràpidament i penso que estic nedant bé ja que encara em puc concentrar en fer la braçada amb força i agafant aigua amb la ma. Darrers metres, em poso de peu i no sé si aniria més ràpid corrent o si seguís nedant... vaya pato!!.


Temps final a l’aigua: 13’06’’. A priori no em sembla massa bó però veient els parcial de la resta de companys ja estic satisfet i sembla que ha caigut algún metrillo de més.

El típic mareig em té bastants metres fent el ball de “san vito” intentant trobar la tira per baixar la cremallera fins que la mà aconsegueix enganxar-la. Procedeixo segons els passos apresos i em baixo el neopré a la cintura mentre visualitzo mentalment la situació de la bici. Arribo sense problemes a la meva àrea, baixo el neopré fins al terra, em col·loco el casc mentre el trepitjo (amb molta cura... per si ho llegeix en Jordi Casas qui molt gentilment m’ha deixat el neopré - desde aquí mil gràcies :) ) i acabo d’ajudar-me amb les mans.

Corro amb la bici al meu cantó i faig una ullada per comprobar que la bici d’en Carles ja no hi és (lógicament). Arribo a la línea d’àrbitres i em pujo a la bici d’un salt encabint el peus dintre de les meves super-sabatilles a la primera i guanyant bastants segons en el procés. Tanco les tires, poso el plat gran (fallo que no el tenia ja col·locat) i a pedalar com un posés.

Durant els primers metres vaig agafant i passant a gent fins que agafo al Robert Mayoral amb qui faig un primer quilómetre fent-li algun relleu inicial (després ja no puc fer res més que intentar anar a roda). Arribem a un grup i, fent una ullada veig un mono vermell del Terrassa. A priori no sé qui és i em sembla que pugui ser en Ferran però de seguida me n’adono que la bici que duu és inconfonible: Quintana Roo de triatló?, negra?.... i aquests bessons? je, je, je: és en Carles, l’objectiu número 1!!! JA, JA, JA, ... No cal oblidar que hi ha xupitos en joc a qui el pugui guanyar (poca broma, eh?)

Tal com arribem al grup, a un ritme superior, ens anem al devant en Mayoral i jo. Ja imagino el que estarà pensant en Carles quan m’ha vist arribar, ji, ji, ji.

Faig alguns relleus els primers quilómetres ja que a la darrera duatló em vaig amagar tota la cursa i em va saber greu. No obstant veig que només en Mayoral i un parell més estem donant la cara, li foto una petita bronca a un dels que estan devant i es nega a tirar. Aleshores decideixo que s’acavat fer el primo ja que m’interessa arribar bé al córrer, em despenjo quatre o cinc posicions després que en el meu darrer relleu m’intentessin fotre un pal i deixar-me (entre ells el Carles... que puta!!!).


Al grup perseguidor amb qui ens anem creuant a les rotondes hi ha tirant el Sergio qui va bé, inclús dona la sensació que ens retallen metres en algunes ocasions. En altres grups ja més desmembrats estàn en Ferran, en Carlos i en Jordi. Malauradament en Jaime no porta el mono del club i és impossible reconeixe’l.

Així passem tot el sector, en un grup que s’ha fet gran i a tibades degudes a l’embranzida d’un parell o tres de valents que ens regalen un parcial molt bó (jo faig el 17 millor registre de la triatló a la bici que, essent un terreny planer, és un resultat acollonant per a mi). Temps de parcial: 32’

Transició ràpida sense incidències però més lenta que en Carles ja que ell ha fet la bici amb sabatilles de running i calapeus. De totes formes, si no hi ha cap problema muscular l’hauria de poder avançar.

Començo a córrer i veig al Carles a escasos 30 metres. Noto que les sensacions són bones i agafo un bon ritme (tot i que no porto el garmin suposo que aniré a 3’40’’-3’45’’). Avanço al Carles i em concentro en mantenir una bona técnica. Em sorprenc a mi mateix ja que en noto fort durant tota la cursa a peu i puc incrementar el pas al darrer quilómetre i mig.


Com és un circuit circular a dues voltes és fàcil veure als companys per prendre referéncies. Es pot veure com el Sergio va rebaixant la distància respecte a en Carles però el temps que li ha tret en Carles no li recuperarà ja en 5 quilómetres. En Ferran té la seva guerra particular en aquest sector i al Carlos se’l veu fantàsticament amb molt bon estil (de fet farà el tercer millor temps de la secció per sota de 4’/km darrera del Jordi Romero qui és un crack en running i jo que he tingut el dia de gràcia). No aconsegueixo reconèixer a en Jaime però veig al Jordi (qui té el millor estil de tots) i va treient els dorsals a la gent que es troba).


Temps parcial còrrer: 17’16’’

Arribada a meta, bé de forces i content d’haver fet la cursa de la meva vida. Posició final: el 27 amb un temps de 1h02’22’’ i el 17è millor parcial en bici i una natació encara amb marge de millora. Super content!!