TRIATLÓ DE MATARÓ - 31 de Maig del 2009

Perfecte matinal a Mataró amb una organització ideal i uns circuits molt bons pel seguiment de la cursa per part dels acompanyants.

A Mataró es pressentava l’artilleria del Terrassa i, en definitiva, una bona colla: Casoni, Ponsi, Guillem, Hermies, Pardina, Ureña, Anabel, Sergi, Carles, Ferran i Xavi Santiago. Seria un dia dur per fer una bona posició, tant a la general per la quantitat d’elits així com al club (per la part mitja som molta gent amb nivell similar) i la cursa prometia ser “calentiiiiiita, calentiiiiita!!”

Després de preparar le material a boxes, em dirigeixo als banys per finalitzar el cicle digestiu del meu bollicao i em passo uns 20 minuts tractant de trobar paper..... una altre cosa per agafar com a material de competició, jejeje...

Mentre busco el desitjat material cel·lulós em trobo al Lucas Chirico, alias “Dale loco”, ens saludem i ja l’aviso que a poc que pugui el torno a enganxar. Em diu que cap problema i em desitja bona cursa. Ara ja estic segur que la cursa anirà bé, només cal espavilar una mica a l’aigua per sortir devant del Lucas i el bon parcial ciclista està assegurat.

Digestió complerta i només falten 15 minuts per la sortida. Haig d’anar ràpid si vull arribar a temps a possar-me el neopré i acabar de preparar-me.

Vaig cap a la platja amb la idea de trobar els companys. La tàctica és clara: enganxar-me al rebufo de l’Hermies a l’aigua i intentar aguantar-lo al màxim.... Vaja pardillo que estic fet!!

La gentada és important i tothom busca posicions. Jo, seguint el meu inmillorable pla, em poso darrera del company Hermies, enmig del mogollon.

Donen la sortida i ens capfiquem a l’aigua. Els primers 30 metres vaig literalment nedant sobre l’Hermies (segurament es va estar preguntant qui seria l’imbècil que estava sobre les seves cames, jejeje) però, de seguida, el perdo de vista. Els cops són múltiples i venen de tot arreu. Se’m pujen per sobre, em pujo a sobre d’algú, em fan un cop a la cara, em faig un jo al clatell, ... maaaaare meva!!! I a mi em comença a agradar aquesta lluita aquàtica - Masooooooca!!

El cert és que fins a la primera boia he anat sense ritme i molta part d’aquest tram l’he fet nedant amb estil waterpolo, però suposo que tothom està igual així que em poso les piles un cop giro la boia i tracto d’agafar el màxim de peus possibles tractant de no perdre l’orientació. Arribo a la segona boia i segueixo aixecant el cap per no perdre el “nord”. A pocs metres d’arribar a la platja miro endavant i veig que algú del Terrassa s’està baixant el neopré. Ja puc tocar amb la ma la sorra així que m’aixeco i veig a uns 30 metres devant meu al Carles.... bona senyal!!

Tracto de córrer amb la màxima dignitat que el mareig em permet mentre em mig-despullo enfilant ja el segon passadís coneixent l’ubicació exacta del meu material, aquesta vegada si!

Veig al Carles i al Sergi Mendoza que estan fent la transició. Una de dos: o jo he nedat molt bé o ells molt malament (suposo que la segona L) però aquí hi som!

Temps natació: 12’13’’ (Parcial 78è)

Agafo la bici ràpidament i surto sense preocupar-me si tinc gent devant o darrera mentre començo a avançar a gent i, d’un ràpid cop d’ull enrera, comprovar que porto una comitiva i que no hi ha intencions de fer un cop de ma. Començo a baixar la velocitat pensant que així algú es donarà per al·ludit i, et voila!, arriba la locomotora Lucas a tota pastilla amb un parell més de triatletes. Baixo pinyons, apreto dents, i pedalo a tot el que em donen les meves cames sabent que, un cop més, serà la clau de la cursa.

Un cop agafada la roda, tracto de descansar mentre veig a la pantalla del velocímetre els 43 Km/h... mare meva!! Que no nos pase na!!

Intento sempre mantenir-me al tercer o quart lloc, excepte quan dono algún lleuger cop de ma per que descansin les bèsties, per evitar quedar-me si hi hagués cap tall en alguna sortida de rotonda o en algun gir de 180º. No me n’adono que en Carles també va dintre del grup (això si, al darrera, descansadet, el molt puta ;-).

Ja es veu pel devant un petit grup i, amb el ritme que duem, l’agafarem en poca estona. En aquest grup hi ha l’Hermies al devant, imagino que lluitant per agafar el grup gran de més endavant on van en Manel i en Jaume.

Tan bon punt el passem, li comento que al devant hi ha tirant l’Argentí i que cal aguantar a roda per seguir progressant.

En un parell més de quilómetres ja tenim a tiro al grup on van els nostres i els absorbim amb facilitat. De fet, els mateixos que anaven tirant del nostre grup es posen a primera linea a seguir tirant del, ara sí, nombros paquet de 20 ó 25 ciclistes que sóm ara.

Jo també vaig cooperant en els relleus mentre que la gran majoria, tios més forts que jo, es reserven a roda per evitar desgast.... Mmmmmm!!!! Lleig!!!!!

Ja estem arribant a boxes, la gent es comença a mirar i a situar en posicions devanteres. Jo també en mantinc devant i em vaig descordant les sabatilles aprofitant les darreres corves. Línea de jutge, saltironet de la bici i a muerteeeeeee!!!!! He arribat el primer dels del Terrassa a boxes seguit de molt a prop del Manel qui, amb el canvi de sabatilles, m’ha tret alguns segons.

Temps ciclisme: 30’00’’ (Parcial 11è)

Sóc el segon en sortir de boxes per devant de l’Hermies, Ponsi i Carles. Veig al Manel uns metres devant meu mentre analitzo com em trobo: el cap? bé, les cames? bé, respiració? bé.... Perfecte!!!! El ritme és prou bó i ara toca pensar en apropar-me al Manel de mica en mica. Estem a punt de fer el primer Km on hi ha el cono de gir i accelero el ritme per col·locar-me tot just darrera d’ell (a veure si no em veu), però el Manel és “perro viejo” i amb un ràpid gir del cap en cal·la de seguida i comença a forçar el ritme. L’Hermies es va apropant pel darrera mentre en Jaume i Carles van una mica més lluny.

També hi ha el Guillem i en Ferran enfilant l’espigó així que cal aguantar els 3,5 km que falten.

En Manel es va distanciant mentre prefereixo aguantar aquest ritme i no forçar més per incrementar el pas quan falti 1km.

A falta de 1,5 km m’agafa l’Hermies qui amb un cordial “Isma, para ja, puta!!!” tira devant amb la vista fixa en el seu següent objectiu vermell. Comentem que en Manel està baixant la velocitat i ens apropem mentre aguanto com puc darrera d’ell durant 200 ó 300 metres.




Un cop girem el cono, comprovo que la distància és prou gran com per que no m’agafin en Jaume i Carles que van molt a prop un de l’altre i, veient, que el ritme del company Hermies és superior al meu dono la meva posició com més que bona i no forço més del necessari per acabar.

Línea d’arribada amb molt bon ambient, aixeco els braços mentre penso que he fet una molt bona cursa y escolto la Sandra que em crida “Isma, muy biéeeeeen!!!!!” (Per cert. Vaja reportatge gràfic que s’ha currat).

Temps cursa a peu: 17’57’’ (Parcial 57è)

Temps total cursa: 1h00’10’’ (43è classificat)

Un altre dia per estar content i tornar a casa amb imatges i sensacions de les que anar tirant en els moments de solitud, els maons amb els que construeixo la meva felicitat ..... Buaaaa!!! Que maco!!!!

____________

No us perdeu el video editat amb les imatges grabades per la Sandra:


http://www.youtube.com/watch?v=8NIriEYv98Y



Retall de la notícia apareguda al Diari de Terrassa del 4 de Maig: